Feia
temps que volia parlar d’això, i escriure sobre tu, sobre com ets quan ets amb
mi, i també sobre com ets quan no hi ets. Però no trobo les paraules justes,
necessàries i precises per a definir-te, bella com ets, sensual, màgica. No
trobo res per dir-te i que et faci justícia. Així que espero dir-ho de la
millor manera, sense equivocar-me, com sé que no ho faig quan sóc amb tu.
La claror es filtra a
l’habitació a través de les fines cortines, que es mouen suaument, al compàs
del vent, que les belluga fent-les ballar amb el sol de la tarda. Sí, com si
fóssim enmig d’una escena d’amor en una pel·lícula americana.
A contrallum, acaricio la
teva esquena. La pell se’t tensa amb el contacte dels meus dits, i sento que
somrius amb els ulls tancats. El sol que ens escalfa ens deslliura dels
llençols desfets que se'ns enreden als peus i ens mantenen units.
Amb
l’altra mà enredo els meus dits al teus cabells color caoba, i els aparto
suaument per poder-te besar el coll. Torno a sentir com somrius. Et mous, i el
llit s’adapta a tu i a la teva forma, perfecta. M’acaricies la cara, els ulls,
els llavis i, poc a poc, obres els ulls per mirar-me. Em
veig reflectit en els colors de la tardor i sé que sents el mateix que jo. Em
somrius dolçament i em fas un petó.
Em
passaria tota la vida al teu costat. No em deixis marxar mai.
Un text molt ben escrit. Enhorabona, Míriam...
ResponEliminaGràcies Xulio! Un plaer tenir-te per aquí, records i abraçades!
Eliminapell de gallina!!!
ResponEliminaÉS GENIAL!
ResponElimina