dimecres, 13 d’agost de 2014

Oi que si?

Algun cop, quan ets ben amunt, t’aixeques i penses: “Oi que això no pot ser?”.

Saps perfectament, gràcies a la punyetera i capritxosa experiència, que tot el bo té un final. Un punt i final. Que tot el que tens no ho tindràs, que tot el que ets deixaràs de ser-ho, i que canviaràs.

Quan penses això és que tot està en moviment, que tot decau, que tot progressa.  Perquè les coses no ens les fan a mida, perquè som egoistes i hem d’intentar conviure amb la resta.

Mires al cel esperançat, amb ganes de veure un estel.