dimarts, 21 de gener de 2014

Allí on trenquen les onades...


Sí, aquí dalt també s'hi pot viure...

No sé on sóc.
Possiblement m'he perdut: avui m'he escapat, he fugit, i ara no sé on sóc.

Aquí dalt no se sent res. No s'escolten les sirenes, ni els seus crits horribles. Tampoc molesten els fums, dels cotxes, de les xemeneies, i de la gent.

Aquí dalt es respira bé, i de tan en tan s'escolta el mar, i el soroll de  les onades, que trenquen amb les roques que s'endinsen en l'aigua.
També s'hi veu alguna gavina, que s'ha allunyat de les altres, que també ha   fugit de la rutina del mar, que també s'hi ha allunyat i s'ha perdut.

Aquí on sóc, que no sé pas on és, hi estic bé. S'hi respira. Encara que no hi hagi ningú, també s'hi respira.