dijous, 5 de setembre de 2013

Feia temps que volia parlar d'això...

Feia temps que volia parlar d’això, i escriure sobre tu, sobre com ets quan ets amb mi, i també sobre com ets quan no hi ets. Però no trobo les paraules justes, necessàries i precises per a definir-te, bella com ets, sensual, màgica. No trobo res per dir-te i que et faci justícia. Així que espero dir-ho de la millor manera, sense equivocar-me, com sé que no ho faig quan sóc amb tu.

La claror es filtra a l’habitació a través de les fines cortines, que es mouen suaument, al compàs del vent, que les belluga fent-les ballar amb el sol de la tarda. Sí, com si fóssim enmig d’una escena d’amor en una pel·lícula americana.

A contrallum, acaricio la teva esquena. La pell se’t tensa amb el contacte dels meus dits, i sento que somrius amb els ulls tancats. El sol que ens escalfa ens deslliura dels llençols desfets que se'ns enreden als peus i ens mantenen units.

Amb l’altra mà enredo els meus dits al teus cabells color caoba, i els aparto suaument per poder-te besar el coll. Torno a sentir com somrius. Et mous, i el llit s’adapta a tu i a la teva forma, perfecta. M’acaricies la cara, els ulls, els llavis i, poc a poc, obres els ulls per mirar-me. Em veig reflectit en els colors de la tardor i sé que sents el mateix que jo. Em somrius dolçament i em fas un petó.

Em passaria tota la vida al teu costat. No em deixis marxar mai.


4 comentaris: