Et trobo a faltar. Miro enrrere i ets present en tots el records i en cadascun dels millors moments. Recordo les teves abraçades i els teus petons, sento el teu riure i m'imagino el teu somriure. Crec que ets aquí, present, i després desperto.
Paraules que em queden grans, que estan buides i sense sentit, impossibles, imparcials, imperfectes.
Ets a tot arreu.
Vine altre cop, si us plau. Vine, apareix als somnis, acompanya'm. Necessito tenir-te a prop i tornar-te a sentir. Una altra abraçada, un altre petó, un altre somriure. Cinc minuts més, si us plau, cinc minuts més.
Sorolls, silencis, trons, vidres
trencats i llums que s'apaguen
i ensordeixen el camí.
Fulles trepitjades, crits
desesperats, una sola
i més llàgrimes escopetejades
que fugen.
Pluja sota paper mullat.
Sento l'absència, present,
freda. Colors
clars mudats pel temps
i enfosquits ara.
Un temps lent i latent, temps
que s'escapa i passa. Temps que
no s'atura. Ni té pietat.
Llums clars, ara
llums foscs.
Intermitents que encenen i apaguen
el meu, el teu, el nostre
camí.
Ariadna, Íngrid, no tinc paraules per dir-vos quant us estimo.
Sé que sempre esteu al nostre costat, i tan de bo m'acompanyeu ara, i demà, i passat, i l'altre...
Us estimo infinitament.
Míriam.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEts un sol Míriam, les teves paraules ens donen força, mentre continuïn tenint amigues com TU, ELLES continuaran entre nosaltres. Ami hem passa que cada cop que bec un somriure en la vostra cara, es com si la Íngrid hem regales un somriure i quan hem doneu una abraçada, sento els seus braços rodejant el meu cos. Hi ha molt d'ELLES amb vosaltres, igual com hi havia molt de vosaltres en ELLES. Míriam ets una gran escriptora i et desitjo lo millor de lo millor, al igual que ELLES teu desitjaven. Una abraçada enorme <3 <3 .
ResponEliminaLa mare de la teva amiga...<3 <3 Imma Boix
EliminaLa Blue no marxarà mai... ja t'ho he dit: l'eco del seu riure ens acompanyarà eternament. Mai marxaran del nostre costat! <3 <3
Elimina