dimarts, 21 de gener del 2014

Allí on trenquen les onades...


Sí, aquí dalt també s'hi pot viure...

No sé on sóc.
Possiblement m'he perdut: avui m'he escapat, he fugit, i ara no sé on sóc.

Aquí dalt no se sent res. No s'escolten les sirenes, ni els seus crits horribles. Tampoc molesten els fums, dels cotxes, de les xemeneies, i de la gent.

Aquí dalt es respira bé, i de tan en tan s'escolta el mar, i el soroll de  les onades, que trenquen amb les roques que s'endinsen en l'aigua.
També s'hi veu alguna gavina, que s'ha allunyat de les altres, que també ha   fugit de la rutina del mar, que també s'hi ha allunyat i s'ha perdut.

Aquí on sóc, que no sé pas on és, hi estic bé. S'hi respira. Encara que no hi hagi ningú, també s'hi respira.






1 comentari:

  1. Sé de una chica hermosa que tiene un sueño. Un gran sueño: ser escritora. Sé que vive una ilusión y que esa ilusión le trastorna a veces. Es una chica ideal... Cuando escribe, desgraciadamente poco, muestra sus pequeñas garras de gran literata, pero pronto las esconde por miedo al universo que le rodea. Miriam nació para escribir. Sin embargo, ella no lo sabe. Confío en que pronto asuma el riesgo de juntar letras, y juntarlas maravillosamente bien. A esta chica diez le digo que se apunte al esfuerzo, a la constancia y a la paciencia. El escrito nace, pero luego tiene que reproducirse. El éxito vendrá después. Quizás llegue primero el fracaso, pero ese teorema lo debe resolver ella, solo ella. Los que apreciamos su arte sabemos muy bien que le llegará el día. Y cuando llegue ese día, yo también veré la luz.

    ResponElimina