divendres, 20 de gener del 2017

Demà, més

                  
Imatge relacionada


21:41

Encara queda alguna fulla seca pel terra. El vent se les endú sense donar importància al seu destí.

Tanca els ulls i una llàgrima li rellisca per la galta. No plora, només té fred.

Un remolí d'aire ben glaçat se li cola pel vestit i puja cames amunt per les seves mitges negres, i ella creua les cames per donar-se una mica de calor. Els cabells que s'han deslliurat de la bufanda revoltegen per la seva cara, però no en fa cas i es posa les mans a l'abric.

No hi és, encara no ha arribat. Però ella sap que no tardarà gaire més en aparèixer. Ell és home de paraula, ho sap, ho sap.

17:18

Després de tot el dia a la feina la Clàudia havia anat corrents cap al seu pis. Claus al lloc, abric penjat, bossa al terra i cap al lavabo. No, espera, no. Es para quieta davant de la porta i s'ho pensa dos cops abans d'entrar. Se li escapa una rialla grollera i se'n va cap a la cuina. Es treu la camisa de color blau cel de dins de la llarga falda negra i comença a descordar-se un a un tots els botons fins quedar-se amb la camisa oberta i amb els sostenidors al descobert.

Un got, un glaçó -dos, millor- i una mica de licor.

Torna al lavabo, ja descalça, i es prepara la banyera. La roba bruta a un costat, la tovallola i les calces a l'altre.

Posa la punta dels seus dits dins de l'aigua i comprova que ja està preparada, però el got és buit, i l'ha d'omplir de nou. És una noia decidida i sencera, creu que la millor opció és agafar l'ampolla directament per no haver de fer petits -i remarca "petits" mentalment, buscant la manera d'enganyar-se amb els dos significats- viatges cap a la cuina. Amb el got a les mans, de nou, es posa dins la banyera i assaboreix el moment. I el licor.

18:34

S'eixuga i camina fins a la seva habitació dibuixant tot un petit rastre a terra de gotetes que li cauen dels cabells encara mig mullats. Mitges, vestit, perfum.

19:05

Va cap a la cuina saltant amb només una cama mentre intenta possar-se les botes. Abans d'anar cap al rebedor es mira al mirall del menjador. Fa un últim glop a la copa i la deixa a sobre del marbre. S'hi apropa i es pinta una mica els ulls i els llavis. Preciosa. Somriu i, després de possar-se l'abric i la bufanda, marxa.

21:19

Fa mitja hora que hi és, però ell encara no ha arribat. Potser és culpa seva, que s'ha avançat i hi ha anat abans de l'hora que havien dit. Decideix esperar-lo. Es van conèixer al bar on van tots els de la feina a fer un cafè després de dinar. Van xerrar una estona només, però es van agradar molt.

22:13

Vaja, quin fred. Millor si s'asseu al banc de fusta i l'espera allà en comptes de quedar-se d'empeus. Se li deu d'haver espatllat el rellotge, o possiblement li ha sortit algun imprevist.

23:40

La culpa és seva, que segur que no era avui el dia, sinó demà. Sí, ara està convençuda que han quedat demà. Doncs ja hi tornarà.

1 comentari: