dimarts, 16 de setembre de 2014

Espurna


Hi ha cops que tens una petita sensació al cos que... no li vols dir a ningú res per por de que sigui una ximpleria, oi? Una sensació que et vols guardar per a tu mateix: aquelles pessigolles a la panxa, una petita espurna d'esperança... I els dubtes. Molts dubtes, oi que si?

Una petita, i preciosa, sensació... d'esperança, de ganes, d'il·lusió.

I de cop, tot això per fi succeeix. I la felicitat no hi cap dintre teu, i necessites cridar i saltar, i ser feliç i no parar.

No parar de ser-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada