Estrellas distantes

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Res




I veure com tot s’acaba…
Un crit sord, callat, amb ràbia, amb por.
Les llàgrimes caient sense parar.
I veure com tot s’ha acabat…




Publicat per Míriam Ferré a 11:34 a. m. Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Dades personals

La meva foto
Míriam Ferré
Batea-Berga
Lectora voraç, escriptora d'instants a instants, sempre en procés constant.
Visualitza el meu perfil complet

Estima-la!

Estima-la!
I viu.

Digues-m'ho

Digues-m'ho

Estrellats:

Arxiu del blog

  • ►  2017 (3)
    • ►  de juliol (2)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2016 (3)
    • ►  de juny (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (1)
  • ►  2015 (5)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (3)
    • ►  d’abril (1)
  • ►  2014 (7)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de gener (1)
  • ▼  2013 (14)
    • ►  de desembre (2)
    • ▼  d’octubre (1)
      • Res
    • ►  de setembre (2)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (3)
    • ►  de març (4)

Estrellats interessants

  • Columpios de papel
    Presentat al #2 de Branca
    Fa 6 anys
  • Las aguas de Casablanca
    Anuncios falsarios en la trágica mojiganga
    Fa 10 anys
  • Nihil novum sub sole
    En mis intentos de ser feliz.
    Fa 12 anys
  • Historias Paralelas
Míriam Ferré. Tema Fantàstic, S.A.. Amb la tecnologia de Blogger.