Espurna

Hi ha cops que tens una petita sensació al cos que... no li vols dir a ningú res per por de que sigui una ximpleria, oi? Una sensació que et vols guardar per a tu mateix: aquelles pessigolles a la panxa, una petita espurna d'esperança... I els dubtes. Molts dubtes, oi que si?

Una petita, i preciosa, sensació... d'esperança, de ganes, d'il·lusió.

I de cop, tot això per fi succeeix. I la felicitat no hi cap dintre teu, i necessites cridar i saltar, i ser feliç i no parar.

No parar de ser-ho.

Gaudim-nos

Quan es deixa de somiar,

es deixa de viure.

Per què no hi anem un dia, tu i jo?

Allí estaríem bé, aïllats del món,

exclosos d’un vaivé de pensaments inconnexos.

Enllacem els nostres dits

per deslliurar-nos de la resta.

Que en tinguem prou amb un sol petó,

amb una sola carícia.

Que s’ensorri el món si fa falta.

Quan es deixa de somiar,

es deixa de viure.

Doncs vivim. Somiem que hi som.

Millor dit: anem-hi!

I vivim això que ens envolta, aquest secret que compartim.

Vine, que et vull estimar.

No te’n vagis, em dius.

Gaudim del fons, no de la forma.

Gaudim-nos tots dos sense cap pressa.