Algun cop, quan ets ben amunt, t’aixeques i penses:
“Oi que això no pot ser?”.
Saps perfectament, gràcies a la punyetera i capritxosa
experiència, que tot el bo té un final. Un punt i final. Que tot el que tens no
ho tindràs, que tot el que ets deixaràs de ser-ho, i que canviaràs.
Quan penses això és que tot està en moviment, que
tot decau, que tot progressa. Perquè les
coses no ens les fan a mida, perquè som egoistes i hem d’intentar conviure amb
la resta.
Mires al cel esperançat, amb ganes de veure un
estel.
