dilluns, 9 de desembre del 2013

Más de ti

¿Cómo quieres que no te odie si me lo pones todo tan difícil? No hace falta que me digas nada cuando salgas del mar y te tumbas encima de mí para empaparme todo, ni que te excuses por hacerlo, ni que te arrepientas de ello, no, no quiero que lo hagas.

Solamente quiero acariciar ese suave cabello que tanto echo de menos, saborear esos labios que tanta falta me hacen, mirar esos brillantes ojos celestes y contemplar cómo te vas a casa, con tu andar tan peculiar, con el movimiento de cinturas que tanto me gusta. Y quiero más enfados contigo, más peleas por la mañana, más pequeñas sonrisas, más pequeños golpes, más miradas, más susurros, más lamentos, más suspiros, más caricias y más de ti. Quiero que esos corazones vuelvan a latir del mismo modo que latían antes. El término medio está en la virtud, así que quiero todo eso, quiero todo eso y te quiero a ti. A ti para disfrutar de mi vida.

Surt i crida ben fort



Moren milers de nens i nens, avis, àvies, oncles, tietes, mares i pares, i germans. Diàriament.
Hi continua havent explotació infantil.
Ni hi ha llocs de treball, no hi ha feina, no hi ha diners per a menjar, ni per a educar, ni per a curar-se.
Hi continua havent corrupció, lladres, robatoris, estafes.
Tot és repugnant i els països fan fàstic.

Però la societat és cega. Tota ella una cortina de fum.
Només ens fixem amb les coses banals. La majoria materials.
No ens respectem, no lluitem, no cridem, no vivim.

Podem sortir al carrer i canviar?
Podem deixar d'escoltar mentides constantment?
PODEM LLUITAR?